També ha passat a la cuina. En els tallers de show cooking, més d’un participant ha descobert tècniques que mai havia aplicat tot i portar anys treballant. Això ha generat un ambient molt interessant, on ningú parteix de zero, però tothom té alguna cosa nova a aprendre. Amb el pas de les setmanes, han aparegut dinàmiques que no estaven planificades, però que han acabat sent clau.
Per exemple, s’ha creat de manera espontània una mena de xarxa de suport entre els participants. Alguns comparteixen ofertes de feina, altres s’ajuden amb dubtes tècnics, i fins i tot s’han organitzat per practicar fora de l’horari del curs.Un altre aspecte curiós és com han canviat les expectatives. Al principi, molts participants venien amb la idea de fer un curs més. Ara, en canvi, comencen a veure’l com una oportunitat real de canvi professional.
L’Espai Boule també està jugant un paper important. No és només un lloc on es fan classes, sinó un entorn que facilita la participació i el contacte entre persones.El fet de compartir espai amb altres iniciatives i projectes fa que el curs no quedi aïllat. És habitual que, en acabar una sessió, es generin converses, contactes o fins i tot oportunitats que van més enllà del programa formatiu.
Un projecte en moviment
Arribats a aquest punt del curs, una de les conclusions més clares és que HostelLab no és un projecte estàtic. S’està adaptant constantment. Els continguts s’han anat ajustant segons les necessitats que han anat sorgint, els formadors han introduït noves dinàmiques, i els participants també han influït en el ritme i el tipus d’aprenentatge. Encara queda camí per recórrer, però el que ja s’ha construït fins ara apunta en una direcció clara: una formació més realista, més útil i més connectada amb el que passa realment al sector de l’hostaleria. HostelLab continua avançant, però el més interessant és que ja està deixant empremta abans fins i tot d’haver acabat.
