Aquest pla expansionista va quallar fermament fins al punt que va començar a invertir en finques que van acabr essent edificis emblemàtics o propietats que han acabat esdevenint barris sencers a dia d’avui. L’edifici de la societat El Círcol i teatre Fortuny, Ca’l Boule, després escola Maria Cortina, el Mas de Boule o Quer, que després fou el barri Fortuny, els terrenys que després foren el Barri Niloga, la casa Quer, i un grapat més.

De conviccions republicanes, va ser un dels signants del manifest fundacional de l’Associació Catalanista de Reus. La seva mentalitat oberta li va fer acollir a casa seva a Amadeu I el 1871, a Alfons XII el 1877, i al ministre de la Governació Aguilera el 1894, que li atorgà les comandes de Carles III i d’Isabel la Catòlica, de les que no en va fer ostentació. L’any abans de morir, va vendre el negoci d’exportació de vins al seu gendre Ramon Mayner, casat amb la seva filla Isabel.

La fama de la seva riquesa era estesa per tota la comarca fins el punt que quan algú volia dir que no es podia comprar una cosa deia “jo no sóc el Boule” i quan es volia fer referència a que algú gastava molt es deia “aquest és de cal Boule” (pronunciat Búla).

Josep Boule fou un home que sempre va col·laborar en temes locals i benèfics, i era accionista de totes les grans activitats reusenques: el banc de Reus, el teatre Fortuny, el Carrilet de Reus-Salou i el Gas Reusense entre d’altres.

En l’àmbit de les curiositats , existeix el rumor que, tot i que si bé es cert que la traça amb la que es manegava amb els negocis el va permetre ser algú en la societat burgesa del Reus de la època, la seva fortuna inicial la va obtenir per haver trobat una gerra plena de monedes d’or. Això però, mai s’ha pogut comprovar i segurament sigui una llegenda urbana.